Sembla anecdòtic, hui dia Mundial de la No-Violència i la Pau, ha estat
tota una revolució per als meus sentits. Era el primer dia de treball
com a venedora al Mercat de les Paraules. Un mercat d'aquells que et
deixen bocabadada, per les grans dimensions i la cridòria constant de la
xicalla en aquell particular indret. Encara no tenia ni la parada
enllestida i els Grans Mercaders de les Lletres Catalanes ens han fet
com una espècie d'assemblea, on ens feien instruccions de com havíem
d'engegar els nostres negocis. "Com?, però hui no era la presentació al
recinte? Ah!, comencem ara mateix a treballar; hem de triar Mercader
ràpidament perquè ens instruïsca en adquirir destreses de la nova feina.
Un d'ells ens diu que si tenim alguna predilecció per algun gènere en
particular. De sobte, parle: "jo vull ser venedora de versos, versos
molt visuals! Puc?",
"i tant", respon el cap dels Mercaders. No obstant això, el treball no
només consistirà a vendre versos, cal passar per totes les parades
possibles, per aprendre a fer bé la feina, ens diuen a tots els
aprenents de venedor.
Com ha passat el temps tan de pressa? Ahir mateix ni em plantejava estar nerviosa davant d'aquest nou repte i, hui, només albirar de lluny els passadissos interminables del mercat, el cor em bategava amb tanta força que semblava eixir-se'n del pit. Tenim molts clients que necessiten comprar paraules. Així que demà la jornada serà llarga i necessite descansar per poder observar amb atenció al Mercader, anomenat Cristòfol, que serà qui em guiarà en aquesta nova empresa.
Com ha passat el temps tan de pressa? Ahir mateix ni em plantejava estar nerviosa davant d'aquest nou repte i, hui, només albirar de lluny els passadissos interminables del mercat, el cor em bategava amb tanta força que semblava eixir-se'n del pit. Tenim molts clients que necessiten comprar paraules. Així que demà la jornada serà llarga i necessite descansar per poder observar amb atenció al Mercader, anomenat Cristòfol, que serà qui em guiarà en aquesta nova empresa.
