dimecres, 22 de febrer del 2017

Subhasta al Mercat: la paraula violència a licitació

Semblava ser una jornada qualsevol al Mercat, però ni de bon tros... Fa uns dies, el mercader Cristòfol, per curtir-nos en l'ofici de venedors, ens va proposar organitzar una subhasta a les classes dels compradors de 16 anys. Hi havien de licitar pels diferents significats i tipologies de la paraula violència. En el cas concret de; la violència en termes generals, la violència de gènere i l'assetjament escolar (bullying). Com era la primera presa de contacte amb els compradros de manera directa, havia de posar-los en situació i exemplificar amb diferents casos perquè s'arrencaren a licitar per la paraula. Així mateix, hi parlaren uns quants compradors, primer de manera tímida i, a poc a poc, es van soltar i s'atreviren a regatejar per a fer la millor compra. 

D'aquesta manera, en primer terme, posaren èmfasi en la idea inicial que per a no generar qualsevol tipus de violència l'educació en valors des de ben petits és crucial. En segon terme, que s'ha de ser solidari i ajudar i escoltar a tota aquella persona que demane ajuda o fins i tot si no la demana. Segons els nostres clients, és important no mirar cap a un altre costat i donar la mà a la víctima en tot moment. En tercer terme, en relació a la violència de gènere el joves apuntaren diferents idees com; l'autodefensa per tenir eines davant una imminent agressió, educar en la igualtat i el respecte. Finalment, quant a l'assetjament escolar, dir que va ser un assumpte pel qual mostraren molt d'interès i llençaren la possibilitat que hi havera alguna assossiació al Mercat per poder-s'hi apuntar, per ajudar o simplement per comprendre per què passa i com combatir-ho. De sobte, el mercader Cristòfol va intervindre, els hi digué que hi havia un curs de formació al Mercat i que s'assabentaria bé per si els compradors s'hi podien apuntar.

Doncs bé, sembla que per a Cristòfol és una petita victòria que els nostres clients tinguen interès per la paraula assetjament i que vulguen licitar-la tants! De fet, una vegada finalitzada la subhasta ens dirigim a la recerca del Cap d'Estudis Mercantils. D'acord, la resposta és decebedora. Ens informa el Cap que existeix un curs dirigit als Mercaders i als pares del compradors i, fins i tot, per als mateixos compradors, però que ja s'havia realitzat l'esmentat curs i que ja feien tard. A més, el Cap informa que no hi havia interès per part dels clients en fer el curs. Tanmateix, Cristòfol li pregunta si s'havia fet una circular perquè tots els compradors del Mercat hi estigueren informats I la resposta del Cap fou: "això ho sap el departament d'Orientació de Comerç. Tot seguit, després d'haver-hi parlat amb el Cap d'Estudis Mercantils ens adrecem a una de les orientadores comercials, la seua resposta: "sí, hi hagué un curs, però el aquest departament no pot fer-se'n càrrec de tot, el Cao d'EStudis Mercantils hauria d'haver fet constar als compradors que aquest misteriós curs es feia. Així que, uns per altres, s'han quedats els compradors de paraules sense cap formació sobre com organitzar-se contra l'assetjament escoltar. Cristòfol en el seu rostre dibuixa una decepció, amb ressignació ens duu cap a la propera classe de venda.

dilluns, 20 de febrer del 2017

Decisions salomòniques al Mercat de les Paraules

Dies enrere anàrem a una excursió els compradors de tretze i catorze anys, el mercader Cristòfol i jo en metro. Era per veure una obra teatre de Ximo Castells anomenada Els viatgers dels períodes. El nostre viatge en metro és a conseqüència d'haver-s'hi quedat sense plaça en l'autobús que el Departament de Mercaders de les Paraules en Valencià hi havia contractat per a l'esdeveniment. Gràcies a la bona voluntat del mercader Cristòfol, els xiquets que s'havien quedat sense plaça van poder anar-hi. S'ha de dir, que havien decidit en aquest departament que hi anirien 52 compradors de paraules i cap més. Així que d'una manera injusta i imparcial es deixava exclosos a la resta. Mai en la meua etapa de compradora m'havien deixat de banda en una excursió. Tots els companys érem convidats a anar, no es deixava cap fora de les activitats extramercantils. Tot açò, per no voler implicar-se en major grau en fer les activitats la resta de mercaders. Lloe l'actitud de Cristòfol que va decidir en últim moment emportar-se aquells que es quedaven a banda de l'activitat. Tal vegada si els mercaders tingueren un poc més d'entusiasme, les eixides fora del recinte del Mercat serien més divertides i amb millor organització.

En un altre ordre de coses, quant a la recepció en els compradors de l'obra teatral, esmente que no va tenir una gran acollida, millor dit, s'avorriren solemnement. Com són les coses, recorde quan Ximo Castells venia als mercats locals del meu poble a representar funcions d'aquest tipus, era un triomf assegurat entre els compradors; aquell llenguatge planer i socarró feia esclatar de riure a tot el jove públic present. D'aquesta manera contemple com la realitat sociolingüística dels compradors al Mercat de les Paraules és totalment diferent, no s'estimen (una gran majoria) les paraules en valencià i és molt trist.

En resum, crec que si volem fer el nostre material atractiu per a la venda, haurem de crear més estímuls i treballar amb recursos més innovadors per poder engrescar a la compra a aquests petits clients. A parer meu, no hi ha allò que es diu bon feedback entre venedor i comprador. Tal vegada, caldria mostrar el nostre gènere com una gran bicoca.

dimarts, 14 de febrer del 2017

El Mercat en efervescència?

La veritat que he trigat en tornar a escriure perquè necessitava pair moltes sensacions noves que han resultat una mica inesperades i de vegades agredolces.

Per una banda, les primeres preses de contacte amb els clients del mercat van trencar prejudicis -que pensava no tenir- en mi, una aprenent qualsevol de venedora (de versos). Hi ha al lloc on es vénen paraules, diferents tipus de compradors; aquells qui entenen que aquestes tenen un preu i que tard o d'hora hauran de pagar-lo i qui les compren molt barat i regategen fins esgotar la paciència dels diferents mercaders. Sembla mentida, els qui volen comprar quasi de franc, pareixia que farien molta cridadissa, tanmateix, foren els qui més bé es comportaven. Tal vegada, siga perquè creuen no tenir el do de saber comprar bon material lletrístic, per molt regatejadors i astuts que semblen.

Per una altra banda, els distints mercaders que hi treballen han causat diferents reaccions en mi. Així mateix, hi havia d'aquells  mercaders que ni tan sols et dirigien la paraula... Ah! un bé tan escàs en la Sala de Mercaders, un indret on es deuria gestar totes les estratègies possibles per fer atractiva la mercaderia que vénen, quina contradicció! Com pot ser això? D'ençà d'aquell dia que els vaig conèixer, vaig comprendre que el savoir faire del  bon negociant venia de la mà del tarannà, dels valors, de l'afany, en poques paraules, de la vocació de la qual ens havien parlat tant a les classes de Comerç els Mestres Artesans.

Ara, que ja conec que hi ha diferents tipus de venedors i de mercaders, comence a comprendre que la feina és un repte de grans dimensions. No obstant això, no deixaré que ningú faça malbé el meu material. No crec que aquest treball haja de ser per abnegació o sacrifici, ha de ser il·lusionant i que apassione. Al capdavall, començar el dia al Mercat amb un somriure no hauria de ser un fet tan complicat.  



dilluns, 30 de gener del 2017

Primer dia al Mercat de les Paraules

 Sembla anecdòtic, hui dia Mundial de la No-Violència i la Pau, ha estat tota una revolució per als meus sentits. Era el primer dia de treball com a venedora al Mercat de les Paraules. Un mercat d'aquells que et deixen bocabadada, per les grans dimensions i la cridòria constant de la xicalla en aquell particular indret. Encara no tenia ni la parada enllestida i els Grans Mercaders de les Lletres Catalanes ens han fet com una espècie d'assemblea, on ens feien instruccions de com havíem d'engegar els nostres negocis. "Com?, però hui no era la presentació al recinte? Ah!, comencem ara mateix a treballar; hem de triar Mercader ràpidament perquè ens instruïsca en adquirir destreses de la nova feina. Un d'ells ens diu que si tenim alguna predilecció per algun gènere en particular. De sobte, parle: "jo vull ser venedora de versos, versos molt visuals! Puc?", "i tant", respon el cap dels Mercaders. No obstant això, el treball no només consistirà a vendre versos, cal passar per totes les parades possibles, per aprendre a fer bé la feina, ens diuen a tots els aprenents de venedor.

Com ha passat el temps tan de pressa? Ahir mateix ni em plantejava estar nerviosa davant d'aquest nou repte i, hui, només albirar de lluny els passadissos interminables del mercat, el cor em bategava amb tanta força que semblava eixir-se'n del pit. Tenim molts clients que necessiten comprar paraules. Així que demà la jornada serà llarga i necessite descansar per poder observar amb atenció al Mercader, anomenat Cristòfol, que serà qui em guiarà en aquesta nova empresa.