dimarts, 14 de febrer del 2017

El Mercat en efervescència?

La veritat que he trigat en tornar a escriure perquè necessitava pair moltes sensacions noves que han resultat una mica inesperades i de vegades agredolces.

Per una banda, les primeres preses de contacte amb els clients del mercat van trencar prejudicis -que pensava no tenir- en mi, una aprenent qualsevol de venedora (de versos). Hi ha al lloc on es vénen paraules, diferents tipus de compradors; aquells qui entenen que aquestes tenen un preu i que tard o d'hora hauran de pagar-lo i qui les compren molt barat i regategen fins esgotar la paciència dels diferents mercaders. Sembla mentida, els qui volen comprar quasi de franc, pareixia que farien molta cridadissa, tanmateix, foren els qui més bé es comportaven. Tal vegada, siga perquè creuen no tenir el do de saber comprar bon material lletrístic, per molt regatejadors i astuts que semblen.

Per una altra banda, els distints mercaders que hi treballen han causat diferents reaccions en mi. Així mateix, hi havia d'aquells  mercaders que ni tan sols et dirigien la paraula... Ah! un bé tan escàs en la Sala de Mercaders, un indret on es deuria gestar totes les estratègies possibles per fer atractiva la mercaderia que vénen, quina contradicció! Com pot ser això? D'ençà d'aquell dia que els vaig conèixer, vaig comprendre que el savoir faire del  bon negociant venia de la mà del tarannà, dels valors, de l'afany, en poques paraules, de la vocació de la qual ens havien parlat tant a les classes de Comerç els Mestres Artesans.

Ara, que ja conec que hi ha diferents tipus de venedors i de mercaders, comence a comprendre que la feina és un repte de grans dimensions. No obstant això, no deixaré que ningú faça malbé el meu material. No crec que aquest treball haja de ser per abnegació o sacrifici, ha de ser il·lusionant i que apassione. Al capdavall, començar el dia al Mercat amb un somriure no hauria de ser un fet tan complicat.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada