Decisions salomòniques al Mercat de les Paraules

Dies enrere anàrem a una excursió els compradors de tretze i catorze anys, el mercader Cristòfol i jo en metro. Era per veure una obra teatre de Ximo Castells anomenada Els viatgers dels períodes. El nostre viatge en metro és a conseqüència d'haver-s'hi quedat sense plaça en l'autobús que el Departament de Mercaders de les Paraules en Valencià hi havia contractat per a l'esdeveniment. Gràcies a la bona voluntat del mercader Cristòfol, els xiquets que s'havien quedat sense plaça van poder anar-hi. S'ha de dir, que havien decidit en aquest departament que hi anirien 52 compradors de paraules i cap més. Així que d'una manera injusta i imparcial es deixava exclosos a la resta. Mai en la meua etapa de compradora m'havien deixat de banda en una excursió. Tots els companys érem convidats a anar, no es deixava cap fora de les activitats extramercantils. Tot açò, per no voler implicar-se en major grau en fer les activitats la resta de mercaders. Lloe l'actitud de Cristòfol que va decidir en últim moment emportar-se aquells que es quedaven a banda de l'activitat. Tal vegada si els mercaders tingueren un poc més d'entusiasme, les eixides fora del recinte del Mercat serien més divertides i amb millor organització.

En un altre ordre de coses, quant a la recepció en els compradors de l'obra teatral, esmente que no va tenir una gran acollida, millor dit, s'avorriren solemnement. Com són les coses, recorde quan Ximo Castells venia als mercats locals del meu poble a representar funcions d'aquest tipus, era un triomf assegurat entre els compradors; aquell llenguatge planer i socarró feia esclatar de riure a tot el jove públic present. D'aquesta manera contemple com la realitat sociolingüística dels compradors al Mercat de les Paraules és totalment diferent, no s'estimen (una gran majoria) les paraules en valencià i és molt trist.

En resum, crec que si volem fer el nostre material atractiu per a la venda, haurem de crear més estímuls i treballar amb recursos més innovadors per poder engrescar a la compra a aquests petits clients. A parer meu, no hi ha allò que es diu bon feedback entre venedor i comprador. Tal vegada, caldria mostrar el nostre gènere com una gran bicoca.